semblanças y posituras de sers animats...»
Al pobre rector, aquell mal somni de la primera nit de ser a Montmany, se li havía quedat estampat al pensament com una imatge endolada. Ell prou volía arrebassársela del cap pera empendre ab coratge la redempció dels miserables pastors y terrassans; però, sense saber còm, desseguit li tornava a desfilar per la memoria la professó de las ánimas obscuras qu'anavan y venían ensonyadas per aquells llims, sense poguer obrir may els ulls als resplandors de la vida.
Per això, quan, al diumenge vinent, van venir a dirli que 'ls feligresos ja havían comparegut y que l'estavan esperant al cementiri, a mossen Llátzer li va entrar una angoixa estranya, no més de pensar qu'anava a trobarse devant per devant d'aquells desventurats bosquerols qu'ell havía vist, en somnis,
