tadas vehinas, rodolant pels pendiços pedregosos de càn Sunyer o enfonzantse a las ubagas de càn Prat, per entre las tenebras del Bosch Negre...
Quan el rector y els seus acompanyants van arribar a la rectoría, el sol ja s'havía fos del tot derrera 'ls cingles. El cèrcol de montanyas feréstegas s'enfosquía a correcuyta. Talment semblava que caygués del cel un ruixat de bolvas negras qu'amarés tota la vall de tremolosas ombras.
—¡Obriu, Joseph! —va manar el rector, mentres ell y la vella majordona descavalcavan sobre 'l pedriç del portal.
Del manyoch de claus que duya, el jayo va triar la que venía bé a ne 'l pany, va forfollar, va obrir, va empènyer la porta... y tots van quedar glaçats quan, al donar un pas cap endins, van adonarse del munt de runa que tenían devant seu. Carreus cayguts, guixots per
