sí 'l capellá, mentres, trencant a má esquerra de la vall, emprenía l'aspra pujada de cà l'Uyà. —¿Què més puch demanar, Senyor, a la vigilia de mas vellesas, qu'amagar las afliccions en la pau de las montanyas?
Y allavoras li va venir l'idea al pensament de que l'infinita misericordia, en lloch de punirlo per l'arruixadesa d'un instant, més aviat semblava que volgués premiarlo per son penediment. Del fons del cor sentía néixer una gratitut séns mida per la clemencia de Deu, que li encaminava 'ls passos cap a aquellas grandiosas soletats.
—¡Qu'hermós qu'es tot això, en mitj de la seva mateixa feresa! —exclamava contemplant, a má dreta, l'alterosa cinglera de Bertí, que s'alçava demunt seu com una muralla inmensa, feta al principi dels sigles per braços de gegants. L'admiració li brollava a dolls dintre de l'ánima, portantli als llavis paraulas d'ayre bíblich:
—Admirables són tan obras, oh Se-
