Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/36

Aquesta pàgina ha estat validada.

de sospitar las mormolacions qu'aixecava ab sa arribada, y encara més lluny d'endevinar que la malicia dels bosquerols arribés a ser tan fina quan se tracta de flayrar el mal en lo més fondo dels secrets.

Montanya amunt, montanya amunt, anava cavalcant penosament, ab la deria d'arribar abans de nit a la parroquia que li havían designat.

—El camí es llarch y costerut... —rumiava 'l rector, ple d'una tristesa resignada; —el camí es llarch y costerut... com el camí que 'm manca fer pera arribar a la pau de l'ánima...

Però, boy a mida qu'anava enfonzantse en la soletat de las boscurias, se sentía més confortat, més coratjós. La vista dels arbres centenaris que se li alçavan serens devant dels ulls, la flayre sanitosa de las rehinas que li anava a besar el rostre marcit, semblava que de sobte 'l reanimessin, com venintli a oferir una vida nova que, sobreposantse a la passada, li esborrés del cap els cohiço-