fiat de la redempció dels feligresos, va creure arribada l'hora del penediment.
—¡Ay, si pogués parlar! ¡Ah, si pogués darme a entendre! —pensava, bategant d'esperança, el sacerdot. —¡Ah, si pogués aprofitar aquet instant, còm s'obraría'l miracle!
Y, abrusat tot de sobte, com en una derrera estremitut, d'amor a Deu y amor al pròxim, li varen venir unas ganas infinitas d'alçar la seva má sacerdotal y benehirlos a tots, dihent: —¡Germans meus, fills meus, jo us beneheixo en nom del Pare, del Fill, de l'Esperit Sant!
Els bosquerols restavan somiosos al voltant del llit mortuori, contemplant encantats las ceremonias fúnebres que'ls jayos anavan fent de tant en tant. Semblava que no poguessin moures d'aquell lloch, qu'una força ignorada'ls hi tingués encadenats. Hi havía moments que feyan posat d'anarse a enternir, de somicar, de llençar llágrimas. Fins semblava que, a l'instant mes impensat, al-
