Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/287

Aquesta pàgina ha estat validada.

rèixerel jayo. Tot ranquejant y persignantse devant dels ciris encesos, va acostarse a la Mariagna, y va dirli tot mirántsela, com si demanés consell:

—Abaix hi ha gent de la parroquia... que deu voler entrar a veure'l cos de missenyor...

Ert y glaçat com estava, a mossen Llátzer li va fer un bot el cor al sentir aquellas paraulas.

—¡Ara ha arribat el meu derrer instant!... —deya entre sí. —¡Senyor, vos encomano'l meu esperit! ¡Fassis ara y sempre la vostra voluntat!

—Jo'ls diría que pujessin... —feya entretant la vella a n'en Joseph. —Tal vegada la mort els conmouría y demanarían perdó dels grans pecats qu'han comès...

Y, mentres el jayo sen tornava pera anar a cercar als feligresos, a l'agonitzant se li obría un xich el cor, animat de prompte pels mots de la pobra vella.

—Potser sí, —pensava,— potser sí que ara sobrará'l miracle de la redempció.