guessin portar a l'ánima cap resquici de somni ni cap regust de delectació... El seu calvari havía sigut tot ell miseria de la terra y negror de la nit...
—¡Pietat, Senyor! —seguía dient entre sí l'agonitzant, mentres las campanas brandavan ab funeraria majestat. —¡Pietat, Senyor, si no he sabut aixecar els ulls fins a Tu... y, en comptes de redimir las ovellas del teu ramat, m'he enfonzat ab ellas dins la pols...
Mes alashoras las campanas varen parar de tocar, y mossen Llátzer va creure arribada l'hora de la seva perdició.
—¡Ara baixarán els bosquerols —pensava— y'm portarán al fossar!
Y, com qu'en aquell mateix moment va sentirse trepitj com d'algú que pujés l'escala, al moridor li va semblar que ja venían a endúrsel els rústechs montanyenchs. Sentía mortals angunias, mentres el soroll de passas s'anava atansant pausadament cap a la cambra mortuoria; però, al capdevall, sols va compa-
