qu'acabava de passarli, més aviat se trobava serè, animós, com si acabés de guanyar una batalla al mal esperit y n'assaborís la victoria. Montanya amunt, montanya amunt, semblava talment qu'anés guiat per la divinal promesa de ferse seus als bosquerols y de vèncer las befas y traydorías a copia d'amor y caritat. De tant coratjós qu'anava, fins li venían als llavis, sense adonársen, els versos del salm de misericordia, y els entonava de baix en baix.
—M'arruixarás ab l'hisop, y seré purificat: m'esbandirás, y seré més blanch que neu.
Las exclamacions mateixas del salmayre l'exaltavan, l'enardían, y a cada paraula hi trobava un misteriós sentit que s'avenía ab sas propias penas y tribulacions.
—Farás entrar per mas orellas el goig y l'alegría, y s'estremirán de joya els meus òssos capolats.
Montanya amunt, montanya amunt, anava a estonas mirant ab la llanterna
