prou feynas y dolors el rector va poder aixecarlo pera ferli pujar el pendiç.
—¡Coratge, Joseph, coratge! —deya'l capellá a ne'l jayo.
Y, trayent l'un y l'altre forças de flaquesa, varen arribar a dalt del camí, vora l'indret ahont havían deixat l'euga. Però allá sí que l'avi va perdre tota mena d'habilior. Volía donar una passa, y las camas no'l podían dur. Volía tornar a agafar el ronçal, y no's podía tenir dret. Allavoras mossen Llátzer, fent un esforç derrer, va provar d'agafar a l'avi pel cos y enfilarlo a dalt de l'euga; però's va trobar impensadament ab que'l jayo se rebenxinava y no ho volía, signant ab el cap y els ulls ¡que no! ¡que no!
Sorprès el capellá per aquella estranya desobediencia en un home tan resignat, tan humil, no podía entendre de cop y volta la tossudería. Mes al cap d'un moment ja ho capía tot. Allò volía dir qu'ell may consentiría que Nostramo y el rector anessin a peu mentres ell, pobre pecador, anava a dalt de cavall. Boy