majestuós, estátich, com trasfigurat per la gloria de portar a sobre'l Cos consagrat del mateix Christ.
A l'arribar a la porta, ja va trobarhi al jayo que l'esperava ab l'euga guarnida y la campana a la má, y al costat seu a la vella encenent el llanternó que'ls havía de guiar els passos per entre la fosquetat.
—¡Ganninch, gannanch! ¡Ganninch, gannanch! ¡Ganninch, gannanch! —va fer el jayo brandant la campana ab gran delit, com si's des brasa per fer a saber al món que tot un Deu se dignava surtir del seu palau pera anar a veure al pecador que's moría. El sacerdot, entretant, pujava a demunt de l'euga, y després entonava a mitja veu els clamorosos versículs:
—¡Apiádat de mi, oh Deu, segons la teva gran misericordia!
—¡Ganninch, gannanch! ¡Ganninch, gannanch! —responía el jayo fent dringar la campana ab tota força, mentres la vella li abrigava ab una manta las
