—¿Quí hi ha ací? —va preguntar el jayo.
—Gent de pau, —va respondre'l desconegut.
—Diguèu quí sou...
—Som el pastor del Lladonell, del Serrat de Puiggraciós.
—Y ¿què volíau?
—Me fan venir perquè la vella de casa está a la mort y demana a Nostramo abans d'anársen.
—Donchs vaig a dirho a missenyor...
—Fèume aquesta caritat... mentres jo corro a Figueró a dir al doctor que vingui desseguida... perquè'm fa por que ja no hi sigui a temps...
Y, mormolant aquets mots, sen va anar l'home camí avall, perdentse al cap d'una estona entre las ombras de la nit.
El jayo, entretant, sen pujava a la cambra de missenyor pera donarli la nova; però al mateix cap d'escala se va trobar ab el capellá que, ab el rostre animat com per celestial somrís, va fer:
—Ja ho he sentit tot. Aném al Ser-
