Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/235

Aquesta pàgina ha estat validada.

de cambra, boy rient per sota'l nas, com si's mofés d'aquella rècula de difunts lascius. L'altre era en Carbassot, el porquerol de l'Ensulcida, que, ab els seus estirabots y patotxadas, servía de comedia a tots els sots. Aquella nit l'havía donada per cantar unas coplas que s'havía empescat ell mateix pera fer riure a la bagaça. Y com qu'anava calçat d'esclops, ¡pot dicas! si's duya'l compás de la canturia, repicant ab els peus sobre'ls rajols.

«¡Troch, catatrach,

catatrich, catatraca!...
¡Troch, catatrich, catatrich, catatroch!
El Rector ja pert la feyna
de dir missas y sermons,
perquè tota la parroquia
li ha fugit a Puiggraciós
.

¡Troch, catatrach,
catatrich, catatraca!...

¡Troch, catatrich, catatrich, catatroch!»

Y la bagaça, allavors, vinga riure com