Aquesta pàgina ha estat validada.
De cap manera podía mossen Llátzer ablanir dins del seu cor el dolor viu que li feya l'allunyament dels feligresos sorruts. ¡Haver abandonat l'esglesia, els grans perversos! ¡Haver deixat la parroquia y son pastor! ¡Haver aborrit la Missa y els Sagraments! Ni en las estonas de conversa ab els dos jayos, ni en las llargas horas de reso quotidiá, ni al mateix peu de l'ara santa, podía esbargirse del pensament aquell sinistre recort dels bosquerols, que'l torturava a tot hora.
