misericordias celestials... ¡se trobava altra vegada presoner de l'ombra y encadenat al peu dels cingles y els turons!
Pera endolcir un xich el cástich de tornar a la vida a que's veya condemnat, no trobava més consol que ferse venir a la memoria tot lo qu'havía vist com entre somnis en aquellas horas de febre en que ja li semblava ser de l'altre món. Ab els ulls cluchs y la testa alta, com aquell qu'assaboreix una visió agradosa ab el pensament... ¡ab quína delicia no tornava a contemplar els fúnebres fantasmas que li havían ballat devant del llit per entre las boyras del desvari!
...Primer veya una gran foscuria, una negror fonda, fonda, com la que deuhen veure'ls difunts dins dels enterraments en que reposan. Però vetaquí que tot de sobte van començar a bellugarse sobre aquell món del no res unas llumenetas com espurnas qu'acabavan de fer més espessa la fosquetat. Eran uns llumets tremolosos qu'anavan y ve-
