Per això may callavan exclamant:
—¿Què dirá missenyor al veure aquesta poca condicia? ¿Què dirá al contemplar això?
Y quan va baixar de la cambra el capellá, traspostat, groch, envellit, com si li haguessin tirat els anys assobre a carretadas, els jayos semblava que s'amaguessin, com volentse fondre terra endins.
Va ser devant del trágich espectacle dels cels esmortuhits y dels días rúfols que li va tocar a mossen Llátzer tornar a obrir els ulls a la vida, després de las setmanas de febre y de desvari qu'havía passat retut al llit. ¡Que desolat, que trist, que deixat de la má de Deu, ho tornava a trobar tot!
Sinistrament il·luminat per aquell sol esgroguehit y cendrós, may se li havía aparegut tan funerari com allavoras el cèrcol de montanyas negras ahont vivía
