pressa, ni se n'hagués de deixar fins al día del judici. Aixís s'allargavan, aquell hivern, las horas emplujadas; aixís venían els días negres derrera dels días negres... fins qu'un matí, per demunt de las feixas de l'Uyá, el sol va treure'l cap de mica en mica... Però ¡quín sol va ser, aquell més mústich y pansit! Semblava mentida que la llum del món pogués fer aquella cara de malalt y llençar aquellas ulladas d'agonía!
Tot seguit els sots se varen tenyir d'una claror entre cendrosa y groga, que feya pensar ab la mort.. .
Els dos avis de la rectoría també varen passar els set cálzers d'amargura, en tota aquella tongada de llástimas y condols. Sols y verns en la tribulació, sense consol ni ajuda de criatura viventa, hi va haver cops que de bona gana haurían donat l'ánima per mor de Deu.
Tan xaruchs, xaruchs, com eran, s'ha-
