Semblava que l'ayguat, tot se n'ho havía d'endur; y, com si no'n tingués encara prou de negar hortets y feixas, esllaviçava'ls marges, els pendiços, y dels camins en feya xaragalls.
¡En voleu, allavors, de gemechs y crits d'angunia! ¡En voleu de llágrimas y planys pels casalots! Ab els camins tous, ab els camps enllacats, ab las terras ensulcidas, els bosquerols se trobavan sitiats dintre de casa y amenaçats per la fam. Volían menjar... y no podían surtir al defora ni arribar a l'hort a cullir vianda. Mancava'l pa a la panera... y no podían baixar al molí.
—¡Es per la mala fembra, —deyan las donas— es per la mala fembra de Puiggraciós, que Deu mos castiga aixís!
—¡Són las malediccions de la parroquia, —mormolavan els homes— lo que desencadena aquets flagells!
Y com que'ls xáfechs may paravan, y plou que plou, y plou que plou... encara venían més tribulacions y més tragedias, perquè ara l'aygua descalçava els ratats
