Aquesta pàgina ha estat validada.
Pels seus passos comptats havía vingut l'hivern, ab tot el seu seguici de días curts, de sol esgroguehit, de cels endolats y plujas cançoneras.
De trist, l'hivern, ho es a tot arreu, però enlloch del món s'hi troba tant com allí als sots, ja de sí feréstechs y ombrívols. El día que, a tall de negra filagarsa, s'estiragassava algun núvol sobre'l troç de cel estès entre'l cèrcol de molas y cimals, ja podían dir els bosquerols: Deu mos ajut, perquè la fosca s'eternisava
