vèurela; però'l fantasma de l'ermita era perfidiós, y el va anar perseguint mentres va durar la missa. Quan va ser a la consagració, també va semblar que se li apareixían els oficiants de la missa negra que se celebrava a Puiggraciós. Eran l'ermitá y l'ermitana, els dos vells mitj salmayres, mitj bruixots, qu'anavan y venían per las taulas de l'hostal, boy servint vianda y beure als feligresos o portant recados a la bagaça de part dels terrassans, llenyatayres o pastors. Venían a ser com capellans de l'infern que fessin arribar fins al dimoni las lletanías del pecat mortal.
Mossén Llátzer s'anava afinant, afinant de congoixa, com si s'hagués de morir. Al ser a llegir las derreras oracions, ab prou feynas podía arribar a dir un mot ni a aguantarse devant l'ara. Després se va girar, com de costum, pera donar comiat als feligresos; però a l'anar a dir las sagradas paraulas: Anèusen: la missa s'ha acabat, se va repensar de sobte, no deixant surtir aquells mots que
