clamant. —¡Oh gent desventurada, que no teniu esma pera agenollarvos devant del Senyor del cel y en teniu pera adorar a la bestia! Resteu ensopits y sembleu morts quan heu de fer l'obra bona; però desseguit vos deixondiu y resuciteu pera anar a fer acatament al dimoni, pera anar a besar la carn, pera fer oració als enemichs de Deu...»
Mes, encara no havía'l sacerdot acabat de dir aquestas paraulas, quan tot d'un plegat va adonarse de la meuca, y, assenyalantla ab el dit, va trencar el fil de la prèdica, preguntant ab veu de tro —¿Quí es, diguèume, quí es, aquella dona d'allí, que gosa presentarse sense caputxa? ¿Quí es aquesta dona que va a missa ab el cap tan escarit? ¿Es la Rodassocas? ¿Es la bagaça? ¿Es la mala fembra de Puiggraciós? ¡Diguèu! ¡Diguèu desseguit!
Per tot l'ámbit de l'esglesia va regnar
