llegir l'evangeli a un cap de l'ara, ab el posat sever de sempre y mitj abocat sobre'l missal. Després va redreçarse y va tornar al mitj de l'altar pera posarse a resar el credo. Va començar baixet, baixet; però, boy a mida qu'anava mormolant las sagradas paraulas, més anava alçant la veu, fins que, a l'arribar als mots que diuhen: Que está assegut a la dreta de Deu el Pare Totpoderós y d'allí ha de venir a judicar als vius y als morts, el sacerdot quasi cridava com irat, com si ell mateix fos la Majestat tremenda, que té las claus del cel y de l'infern...
Però'ls bosquerols... ¡vès si es estrany!... ja no tremolavan gens ni mica. Aixís com fins allavoras havían tingut el cor petit, petit, de por... sense saber còm ni per què, van sentir tot d'una que començava a aixamplársels. Ja podía'l rector girarse tot seguit, ja podía començar
