acabar l'epístola...després vindría l'evangeli... després el credo... y aixís que l'ofertori fos arribat... allavors... ¡quína angunia de pensarhi!... allavors se giraría'l rector... y ara a la dreta, ara a l'esquerra, començaría a sentenciarlos a tots entre improperis y renys, com el Jutge terrible del Derrer Judici... ¡Quína angunia! ¡Quína angunia! Hi havía homes que feyan estremituts de por. D'altres, ab el revés de la má, s'aixugavan la suhor de congoixa que'ls gebrava'l front... El moment s'acostava, s'acostava...
Però veusaquí que, mentres estavan els bosquerols en lo més anguniós del seu desfici, perquè ja veyan que'l jayo anava a girar el missal... de sobte, tot de sobte, se va sentir, en mitj del silenci de la missa, una remor impensada, una fressa aixeridoya de faldillas, com d'una dona que entrés a l'esglesia tot rumbejant el cos. Tothom va tombar el cap de correguda, y grans y xichs van sentir que'l cor els feya un salt.
—¡Llamp de Deu! ¡La Rodassocas!—
