Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/173

Els bosquerols varen agenollarse tot seguit. Ab el cap acotat y tremolosos, ni gosavan mirarse al capellá de por que no's tombés de sobte y ab una mirada no'ls deixés per sempre estemordits. Per això, quan, després del introit, va girarse pera dir: El Senyor sía ab vosaltres, tothom va córrer amatent a abaixar la vista pera no toparse ab els ulls abrusadors del capellá. ¡Quína feredat mentres llegía l'epístola, tombat mitj de cantó entre l'altar y els feligresos! No ho semblava pas, un sacerdot de la lley de gracia, humil, amorós, benigne, ungit ab la sanch del Christ... Més aviat tenía retirada ab un sacerdot de l'antiga lley, qu'estés a punt de profetisar la destrucció de la raça pecadora y el foch del cel pera las comarcas impuras. Els bosquerols coneixían que la tempesta sagrada estava per esclatar, y tots sentían esgarrifanças a la pell, com si ja sapiguessin que'l cel, ofès, anava a desbotar sobre d'ells las malediccions divinas. El moment s'acostava, s'acostava... Mancava