mini de Deu, a la parroquia... el domini del diable, a Puiggraciós.. —Mes ¿còm ho haig de fer, Senyor, —exclamava, invocant al cel el capellá— pera vèncer el mal esperit y deslliurar de las miserias de la carn a n'aquestas criaturas desventuradas, arrapadas a la terra y al pecat?
Mentrestant, pels curriols y viaranys que menan fins a l'ermita, començavan a fer tats els bosquerols. Amagantse'ls uns dels altres, rondavan per allí com qui fa l'orni, y quan eran a la vora de l'hostalet se posavan a l'aguayt per entre'ls pins o'ls matolls. El fet era llambregar a la Rodassocas, encara que no més fos de rellisquentas. N'havían sentit a parlar tant, que pera vèurela's dalían; y encara ab un cop no'n tenían prou y frisavan pera tornarhi, com si no poguessin arrebassarse del magí la deria de la barjaula.
