Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/158

ciós... y, al pensar que's presentava més descarada de lo que s'hauría cregut may, el rector va sentir córrer pel seu cos estranyas esgarrifanças. Fins va témer que, ab tot y el seu propòsit d'esperar a peu dret l'embestida dels feligresos sorruts, ja no lograría, com fins ara, ferse obehir ab l'amenaça de las eternas penas. Li semblava que d'aquí endevant ja no'ls faría tremolar ab els seus renys a peu d'altar, ni'ls estemordiría ab las miradas d'indignació, ni'ls menaría a l'humilitat per la temença de las divinas iras. Fins alashoras l'esperit del mal havía surat com indecís per dins de l'ánima ensopida dels bosquerols; però ara començava a pendre forma, a pendre vida y colors. Devant per devant de la potestat de Deu, qu'ell encarnava, s'alçava la potestat de l'infern, encarnada en la mala dona de l'ermita. Desde aquella hora endevant, els sots ombrívols, qu'ell volía redimir de totas passadas, fos per la pietat, fos per la temença, quedarían repartits en dos dominis... el do-