Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/144

Aquesta pàgina ha estat validada.

de mica en mica'l desitj del capellá. Però en Joseph y la Mariagna no necessitavan pas tants miraments, perquè, avesats a l'eterna obediencia, a l'eterna sumissió, varen pendre, com sempre, l'entretoch com una ordre dita y feta, y a la una varen respondre:

—Sí, Mare nostra. Quan missenyora sía servida, nosaltres marxarèm

Y desde aquell instant ja's van posar a arranjar lo que calía pera la trista pelegrinació, resignats del tot a abandonar las parets assoleyadas y els claustres florits ahont havían passat tota una vida, pera empendre la ruta de las clotadas desertas. Mentres va durar el camí, pesat y costerut com la vía d'un calvari, no varen exhalar ni un sospir de recança ni un ay de penediment... y, un cop arribats a la rectoría, un cop entafurats al recó de solitut ahont viurían desterrats del món dels homes, els vells no varen