sin per manament aquellas paraulas mitj enlayre.
Tal dit, tal fet. Al cap de poch temps varen casarse, sense que, al mudar d'estat, mudessin per res enterament las costums de sumissió y sacrifici. Com més va anar, més quieta van fer la vida, més silenciosa, més consagrada al seryey de Deu y al servey del monastir. Se tractavan ab el mateix respecte d'abans, ab el mateix mirament, ab la mateixa cerimonia...
—Escoltèu, Mariagna...
—¿Què voleu, Joseph?
Vivían tan recatats, tan recullits, que més que marit y muller semblavan germá y germana que secretament haguessin fet vot d'obediencia, de pobresa y castetat, com las mateixas Mares del convent. L'ayre de claustre qu'havían respirat tota la vida, els havía anat encomenant, a copia de temps, certs an-
