sí, y d'aquella hora endevant ja no's va moure de las conrerías del convent. Era tan obligat, tan treballador, tan bonifaci, qu'aviat va ser l'ajuda y el recader y el regatxo de tothom. «En Joseph que vingui aquí.» «En Joseph que fassi això.» «En Joseph que vagi allá.» Y ell ho feya tot humil, tot creyent, tot respectuós, lo mateix si li manavan las Mares que si li deyan els moços o las criadas del monastir.
Entre aquellas servidoras va conèixer a la Mariagna, una moça també òrfana, compungida y bonifacia com ell, y com ell recullida per las monjas. La moceta, entre altres càrrechs, tenía'l de bovera; però com era tan jovenota, molts cops, per més que maldés, no tenía prou coratge pera fer la lley al bestiar quan se li esgarriava pels barranchs y torrenteras. Mes allavors hi corría en Joseph pera ajudarla, y entre tots dos entravan els bous, y entre tots dos els mudavan el jaç, y entre tots dos els donavan el recapte. Però, ab tot y anar tot el sant día junts
