millor do del cel, que'ls jayos, en compte de reverenciarlo com a amo y senyor, l'haguessin tractat com a fill, com a germá. Una escalforeta de familia per l'estil l'hauría retornat bona cosa de la freda soletat a que'l condemnavan els feligresos sorruts.
Cada cop qu'entrava a casa ab l'ánima adolorida per la malevolença que li mostravan sempre'ls bosquerols, ara trencant de camí per no haver d'assaludarlo, ara fentli cara esquerpa quan no'l podían excusar, més s'hauría estimat veure una llágrima de pietat en els ulls dels jayos respectuosos que sentir aquella lletanía de missenyors que may se'ls en anava de la boca. El consol del rector haguera sigut que, al vèurel trist, compungit per las penas que li donava la gent de la parroquia, haguessin corregut a preguntarli què tenía, què li passava... Y ell els ho hauría contat, com qui diu nòs ab nòs, entre familia... y fins haurían plorat tots junts, y aixís se li hagueran apariat una mica las feridas que
