del ministeri, sense saber per què, li van tornar a rebotir del cap al cor els flams d'indignació que l'abrusavan.
—¡Mala nissaga! —repetía sense poguerhi fer més. —¡Mala nissaga! Com els sayons de Pilat, també escarneixen al Christ y també'l tractan de boig! Atribuheixen al diable l'obra de Deu y prenen el miracle per bruixería! S'assemblan a las vellas tribus dels juheus, sempre escupint al cel, desagrahidas! Ab un Deu d'amor no hi volen saber res... se las volen heure ab el Deu de las justicias eternas! En lloch d'un sacerdot de la lley de gracia, els caldría un sacerdot de l'antiga lley, que'ls fes sentir el pes de las divinas iras, que cridés sobre d'ells el foch del cel, que'ls malehís fins a la quarta generació!...
Tan indignat se sentía contra'ls feréstechs bosquerols, que va estar a punt de traures els ornaments de sobre y presentarse al presbiteri y manar tancar l'esglesia, cridant: «¡Anèusen, anèusen! ¡Ja us en podeu anar tots! No hi ha missa
