tau, van arribar al peu de la parroquia, de cop van quedar sorpresos, y després malhumorats, al contemplar las obras fetas.
—¿Qu'es tot això? —rondinavan entre dents. —¿Qu'es tot això?
Y, entre esquerps y tafaners, resseguían, ab la vista tèrbola, tots aquells recons apariats de nou, tots aquells llochs adormits que s'havían despertat com per miracle, totas aquellas cosas mortas qu'acabavan de resucitar. Grans y xichs arrufavan el nas; com si flayressin ab pena l'ayre de vida y de frescor que deixavan anar aquells indrets tan jolius, suara abandonats y plens de runa. Guaytavan arreu com qui escorcolla; donavan duas passas endevant, després tornavan enrera... y vinga esbrinar y tafurejar; y, com més miravan y remiravan, més sorruts esdevenían y malcarats. Aquella esglesia de l'antigor, més jova y forta que may; aquella rectorieta, ab las parets tan blancas; aquella mica d'horta tan florida, aquells caminals tan
Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/123
Aquesta pàgina ha estat validada.