retaules. Pera veure 'l goig que faría il·luminat l'altar major, va fer encendre, a tall d'ensaig, els ciris de la credença, els candelers de las gradas, las palmatorias dels ninxos, fins els brochs del cornisament... Y quan tot va ser encès, quan l'altar va resplandir ab tantas llumenetas juntas, brillant, rohent, espurnejant, com una brasa d'or, el rector va sentir que li apuntavan a flor de llavis aquellas paraulas d'ayre bíblich que sempre li venían a la boca quan l'esperança y l'alegría li brollavan dins del cor: «El camí del temple era esborrat, y el poble no's recordava de las cerimonias; mes jo he fet néixer de las runas la casa del Senyor y he encés els llums del tabernacle...»
Després sortía del èxtasis, que per un instant l'acaparava, y tornava a donar ordres a ne 'ls jayos, com pera esmersar d'alguna manera 'l temps que tant costava de passar fins a arribar l'hora de lluhir el sol y de començar la missa.
—¡Joseph!
