Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/10

Aquesta pàgina ha estat validada.

Per això, quan arribava al casalot enrunat, no's podía estar de fer una llengota a tots aquells brètols remalehits que li envejavan els quartos. Per això no's descuydava may d'allargar el braç envers las casas vehinas de las fondaladas, mormolant aquestas paraulas de bruixa, mentres remenava' l puny clos:

¡La figo vus fay a tuts!

Se pot ben dir que l'Aleix era la tentació eterna de tot Montmany. La figura cargolada del jayo omplía de día y nit el pensament de la gent trista y miserable qu'habitava las casas escampadas per aquells sots. Sobre tot al vespre, quan, al voltant de la llar mitj apagada, engolían homes y donas las mossadas d'un pa negre y florit, o s'empassavan els tragos amidats d'un vinot agre, no podían arrebassarse del pensament el recort de l'avi de Romaní, que tantas doblas guardava sota terra. Tèrbols pro-