i ve darrera d'ells de tota l'Asia
l'estol de gladiators que al rei enrotlla.
Aquesta flor de combatents partia
de Persia fa molt temps; a tots els plora
l'Asia que ls sustentà; mullers i pares,
comptant els jorns, d'angoixa s consumeixen.
Ja l'exercit real a l'altra banda
de l'Asia aparegué; per ponts de barques
passà la mar de Grecia en Athamàntida
desprès de posâ l jou a l'ona fera.
El gran capdill i bregador partia
en dos l'estol immens; i en mar i terra
dos lloc-tinents posava, i ell el duia,
igual que un déu, l'estol a la victoria.
El conjunt de les naus i les mainades
era com un dragó d'escata verda
i cap sanguinolenc; de Syri l carro
guiant el nostre rei, portà a la lluita
als inclits bregadors d'espasa i llança.
No hi ha ningú que aquella torrentada
de braus deturi, ni que l'ona forta
de combatents detinga: és impossible
de Perses aturâ un valent exercit.
Més de l'engany dels déus qui pol fugir-ne?
Els déus amoixen i preparen llaços,
i del parany d'un déu no n fuig cap home!
I la fatal necessitat moguda
pels déus eterns ens va mirar ab ira,
i als Perses imposà lluites difícils:
Pàgina:Els Perses (1898).djvu/17
Aquesta pàgina ha estat revisada.
