hores, encara no tenia'l gust de conèixel. — Y dirigintse a la senyoreta, va dirli:
— L'hi puch assegurar que'm dedicaré, en cos y ànima, al seu assumpte, tal com vaig ferho per l'amiga de vostè. Y d'honoraris, no'n vull sentir a parlar, l'hi prego. La meva professió ja's porta la recompensa ella mateixa No hi pensi ab diners. Y ara, ja es hora, de que m'expliqui, detalladament, tot lo que l'hi passa, sense descuidarse de res.
— Ah! Deu meu! — va exclamar ella — l'horror de la meva situació ve precisament de que'ls meus temors son d'una vaguetat tan desesperadora y les meves sospites reposen damunt de fonaments tan febles, quasi diria tan puerils, que fins aquell a qui, de dret podria demanar concell y ajuda els pren com exageracions y fantasies de dona nerviosa. No es que ell m'ho hagi dit, però jo ho he conegut en ses paraules de consol y en ses mirades, plenes de llàstima y compasió. Però se m'ha dit que vostè senyor Holmes, sabia llegir fins a lo més profund del cor humà; y per aixó he vingut a demanarli un bon concell al devant dels perills que m'amenassen.
— Soch tot orellas, senyoreta.
— Jo'm dich Helena Stoner, y visch a casa del meu parastre, el darrer rebrot
Pàgina:Els Mestres Contistes - Volum 2 (1909).djvu/12
Aquesta pàgina ha estat revisada.
