Pàgina:Els Mestres Contistes - Volum 2 (1909).djvu/10

Aquesta pàgina ha estat revisada.
12
Sir Arthur Conan Doyle

del cap, com els d'una bestia perseguida. El seu aspecte era el d'una dona d'uns trenta anys, però ab els cabells prematurament grisenchs; y una expressió de cansament y d'engunia's dibuixava per tot et seu cos. Sherlock Holmes va donarse compte de tot això, ab un d'aquells cops d'ull seus, ràpids y penetrans.
— Calmis, no tingui por, sosseguissi!... — va dirli ab tò afectuós, tot inclinantse cap a n'ella y tocantla pel bras. Tot això ho aclarirem ab rapidesa, n'estich segur. Ha vingut en tren. veritat?...
— Com ho sap?... que m coneix?...
— No, pero veig que encara guarda el bitllet de tornada dintre del guant de la mà esquerra. Deu haver sortit de casa seva de bon mati, y ha fet un llarch tragecte en dogcart per molt mal camí, avans d'arrivar a la estació.
Ella, al sentir això, se va mirar an'en Holmes, ab admiració y sobressalt.
— No s'alarmi, senyoreta. Lo que li dich, ho sé per vostè mateixa. Miri: la màniga esquerra del seu sach, està tota tacada de fanch, en set indrets diferents; els esquitxos encara son frescos y no hi ha com anar en dogcart per esquitxarse d'aquesta manera; sobretot quan hi ha mal camí y's va assegut a la esquerra del cotxer.