Pàgina:El virgo de Visanteta y el alcalde de Favara ó El parlar be no costa un pacho (1845).djvu/47

Aquesta pàgina ha estat revisada.
Alcalde. Deixa els ous en lo corral,

y acaba lo que mos díes,
que ya es cansa el tribunál
de tantes puñeteríes.

Pascualo. No els tindré molt temps confusos;

perque sols falta en sustansia
contár la entrada dels Rusos
en la Capital de Fransia.[1]
Pera lo cual me presisa,
ya que así s'há de dir tot,
pegár desde luego un bót
del corrál á la pallisa.
«Allí fué Tróya» siñores,
allí esta moderna Dido
chitá sobre unes estores
m'há ubert el niu de Cupido......

Alcalde. Haurás vist desde la bora

si el té en ous ó en taulaíns......

Pascualo. Lo que ha vist es entrar dins

al parót, que estaba fóra.

Visanteta. ¿Y asó cuant s'acaba, cuant? (Acostantse capa la táula de la chustisia.)
Alcalde. Cuant yo oportú eu considere.......

aném, pacho, feste arrere;
y tú, Cualo, pasa abánt.

Pascualo. Yo fét un estaquirót,

sinse dir una paraula,
al vore l'arrós en táula,
há tirát má al cullerót.[2]
Y com soc tán confiát,
pensantme que era tot melis,
creia haberme mamát
lo manco el Virgo fidelis;
perque ella m'habia dit,
volent clavarme la sarpa,
que era yo el primer Davit,

  1. Asó es una metáfora, cavallers; per que hiá coses, que no es poden dir mes que en sifres; y per aixó Cualo, com el puntet, de que es trata, es algo delicat, vá sempre buscant rodeos, y puñeteríes pera deixarse entendre.
  2. «Atra metàfora.»