Pàgina:El virgo de Visanteta y el alcalde de Favara ó El parlar be no costa un pacho (1845).djvu/42

Aquesta pàgina ha estat revisada.
lo que son estes sinagües.......
Alcalde. Guarda respecte á esta vara, (S'agarra la una per l'atra.)[1]

y tinte al Rey, Visanteta.....

Visanteta. ¡Pacho! ¡que en tota Favára

vach á ferme la puñeta!

Alcalde. ¡Obedix á la chustisia!.....

¡deshonra de les donselles!

Visanteta. ¡Refotre! (Mánpren al Alcalde per son conte.)
Alcalde.  ¡Santa Leocrisia!

¡que m'há romput sis costelles!

Fiel. Mira, carall, lo que fás.... (A Visanteta, que seguix en la seüa faena.)
Alcalde. ¡Puñetera!
Visanteta.  Palo, palo.....
Fiel. ¿Al Alcalde?
Visanteta.  ¡Ay, só Tomás![2]

yo em pensaba que era Cualo.... (Reconeixentlo.)

Alcalde. ¡Puta! ¡bagasa! ¡ramera!

¡que m'has fet com un pansó!

Visanteta. La culpa no la tinc yó.....
Alcalde. ¿Pues qui la té?
Visanteta.  La granera.
Alcalde. Yo et faré tindre el cap cacho

abáns que pase mich-hora........
¡asó que's tanta chent, pacho! (Refilant la vara pels nasos de tot lo món.)
allá al fotre.... capa fora...
El que no tinga faena
vacha molt enhora-mala,
si no vól que esta vengala
li la endoblegue en la esquena (Confusió, crits, plórs, laberinto, y atres mil puñeteríes que susuixen per nó-res en los pobles chiquets.)

Alcalde. Aném, sapiám que ha segut

este escándalo y motí.

Visanteta. Que Pascualo m'há fotut..
Alcalde. Y tú m'hás fotut á mí;
  1. A cuansevól membre de chustisia li susuix á lo millor una equivocasió
  2. Este era el nóm del Alcalde de marres, del cual mos conta la historia grans coses; entre atres s'asegura = « que tenia...... un parell de castañetes com dos ponsils. »