— 28 —
|
|
la força de mon voler...
En Guillem, a Fivaller (cedint a pesar seu)
digueu-li que pot entrar. (se'n va guillem)
En pensar el que és odiosa
eixa cessió malestruga,
sento el cor que s'afeixuga
amb el pes d'immensa llosa;
i que la sang en onades
em rebot contra el cervell,
i és cada pols un martell
que abat amb ses martellades.
|
ESCENA ÚLTIMA
Dits i Fivaller
(Fivaller surt precedit del Masser).
| fivaller
|
Es la mort el que m'espera?
|
| rei
|
No temis, que visquis vull,
perquè puguis amb orgull
dir al poble que t'espera
que... jo... acato vostra llei;
més serveu en la memòria
que si és vostra la victòria
el vensut no és mai el Rei.
Jo pagaré el tribut.
|
| fivaller
|
Oh, gràcies, gràcies Senyor,
vos sou així el vencedor
i el poble és el vensut.
Voleu la resposta lleal?
la tindreu dins poca estona.
|
(Va al finestral i treient la glassa de la massa la llença pel finestral).
