— 16 —
rei
|
També a vos se us encomana
la malaltia regnant? (amb ironia)
|
guillem
|
Així us respondrà constant
la noblesa catalana.
I jo, que tinc la franquesa
per norma i escut i llei,
dic la veritat a mon Rei,
que així li deu ma noblesa.
Si algú, rastrer o envejós,
a nostra terra fa guerra,
és que diu mal de sa terra
per adular-vos a Vos.
I el que així manca a tot fur
deu causar-vos amargura.
que qui a sa pàtria perjura
a son Rei pot ser perjur
|
rei
|
A fe no em creia, en Guillem,
que amb vostre poble tot d'una
fessiu vos causa comuna
contra Nos amb tal extrem.
Ja se, doncs, si l'hora arriba,
que amb vos no hi podré comptar,
més per això no haig de deixar
de combatre amb ansia viva.
Jo sóc Rei i Rei vull ser
i ho sabré ser a tota costa;
ja està escrita la resposta
en els murs de Balaguer!
|
(Es sent remor a dins. Guerau va al finestral).
guillem
|
Déu no vulgui que així sigui
|
rei
|
Què és, Guerau, eixa remor?
|
guerau
|
Es el missatger, Senyor,
que ara el Concell vos envia.
Gran gentada amb ell s'acosta.
|