Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 12 —
| que lluirant-lo d'aitals fúries el tumult en disolgué, |
| bertran | Fou oblid o traidoria? (amb ironia) responeu-me, Gilabert. |
| gilabert | No fou oblid, cosa és certa; però fou manat del Rei, |
| bertran | Mai veureu la veritat clara si a ulls clucs la judiqueu. |
| gilabert | Si a mon Rei haig de fer ofensa no obriré jo els ulls per cert. |
ESCENA III
Dits, Guerau i bernard
(Entren pel fons).
| guerau | El senyor Rei? |
| gilabert | El senyo En sa cambra es troba ara conversant |
| bernard | Digueu-li que aquí estem ja en cumpliment de les ordres |
(Gilabert se'n va per la primera porta esquerra).
| conrad | La noblesa catalana va reunint-se, ¿què serà? (anant-se'n) |
| bertran | Tal vegada el Rei els crida a Consell en el Palau. (anant-se'n) |
(Se'n van pel fons).
