Pàgina:El vano (1908).djvu/9

Aquesta pàgina ha estat revisada.
Janeta. — Què haig d'aguantar?
Magí. — El goç, fins que jo torni.
Janeta. — Dô-m, malcarat. (Pren el goç i l'amoixa mentres en Magí s fica a casa.)
Coronat (apart). — Quin bon cor que té, pobreta! No hi ha més, m'hi haig de casar.
Crispí (id). — Amb quina gracia l'amoixa! Si ho fa aixís amb un goç, figureu-vos amb el marit!
El Baró. — Llebreta!
Llebreta (avançant). — Senyor?
El Baró. — Pren aqueixa escopeta i puja-la al meu dormitori.
Llebreta. — Molt bé diu. (Apart.) Aquest al menos es ric i generós. No pas aquell ranci de comte! (S'enduu l'escopeta a l'hostal.)
Evarist (al Baró). — Pensa no moure-s de casa, avui?
El Baró. — Sí. M'estaré a l'hostal. Descansaré.
Evarist. — Encarregui-m el plat, que esmorzaré amb vostè.
El Baró. — Perfectament. L'esperaré. (A les senyores.) Senyores, als peus de vostès. (Apart.) Me n'iré per allunyar sospites. (An en Coronat.) Men vaig a dalt i prepari esmorzar per dos. (Entra a l'hostal.)
Coronat. — Descanci. Serà servit.