Pàgina:El vano (1908).djvu/25

ESCENA V

En Timoteu, en Llimoneta, en Llebreta, el Comte i els citats

(En Timoteu surt de la farmacia amb una espatula a la mà, en Llimoneta surt del cafè amb un garrot, i en Llebreta, de l'hostal, amb un ast.)

El Comte (id. del casal, interposant-se). — Quiet tothom! Ho mano jo. Soc jo, beneits! Soc jo, el comte Roca-marina! Caps-cigranys, quiets, vos dic! Jo ho mano! (Tement, però, rebre

Crispí (an en Coronat). — Sort tens que l senyor comte m mereix respecte.

Coronat. — Sí, gracies an ell; que, sinó, t'esclafo.

El Comte. — Vaja, vaja, prou! Vui saber per què us barallaveu. Vagin-sen els demés, vagin. Ja hi soc jo: no necessito ningú.

Timoteu. — Hi ha algun esgalabrat?

(En Llimoneta i en Llebreta sen van.)

El Comte. — Vostè ja voldria que hi hagués algun cap badat, alguna cama trencada o algun braç desllorigat, no es cert? No més per tenir ocasió de lluir el seu talent i la seva traça. Quines coses!