Aquesta pàgina ha estat revisada.
Coronat. — Què vols dir? Amb qui penses tractar tu?
Crispí. — Jo soc una persona: tothom ho sab.
Coronat. — I jo què soc, doncs?
Crispí. — No ho sé.
Coronat. — Soc un hostaler honrat. Ho sents, ximple?
Crispí. — Honrat?
Coronat. — Què? Qui ho posa en dubte?
Crispí. — Busca-ho, busca-ho!
Coronat. — Qui? Qui?
Crispí. — Tot el poble.
Coronat. — Vols dir? Cah! No es pas de mi que parlen. Jo no venc cuiro vell per nou.
Crispí. — Ni jo aigua per vi, ni ovella per moltó, ni vaig de nits a caçar gats per fer-los passar per llebres.
Coronat (alçant el puny). — Com hi ha Déu
que...
Crispí (id). — Toca-m!
Coronat (furgant-se la butxaca). — Mal-llamp!
Crispí (corrent cap al seu banquet a buscar una eina). — Cerca, cerca a la butxaca!
Coronat (id. a pendre la seva banqueta). — No tinc altra arma.
(En Crispí deixa l'eina, pren un escambell de l'especier i comencen a pegar-se.)
