Aquesta pàgina ha estat revisada.
Coronat. — Que no puc escriure i passejar a
l'ensems? (Id.)
Candida (apart). — Senyor! Quins secrets!
Susagna. — No sé què dimoni s té aquesta moça que tots els homes li vagin darrera.
Janeta. — Si no té re més que dir-me, torno
a agafar la filosa. (La pren.)
Evarist. — Escolti: la senyoreta Candida m'ho deia perquè jo procuri que vostè tingui dot i puga casar-se amb en Crispí.
Janeta (llençant la filosa i mudant de to). — Això li ha demanat?
Evarist. — Sí, i jo estic molt empenyat en
que això siga.
Janeta. — Aont té l vano?
Evarist. — A la butxaca.
Janeta. — Dongui-mel, vaja; però que ningú ho vegi.
Evarist (donant-li dissimuladament). — Tingui.
Crispí (estirant el coll; apart). — Li dóna alguna cosa.
Coronat (id). — No sé què li ha donat.
Susagna (id). — No hi ha dubte: li haurà
donat el vano.
Candida (id). — Oh, sí! L'Evarist m'enganya. El senyor comte te raó.
Evarist (a la Janeta). — Però li recomano l secret, eh?
Janeta. — Deixi-m fer, no tingui por.
Evarist. — Adéu, doncs.
Janeta. — Passi-ho bé.
