tornar la seva vella mania de girar-se sobtadament, com si algú li dirigís la paraula. Semblava tenir una mena de fascinació pel gran rebedor. Hi anava diverses vegades a la jornada, però s'impacientava si algú, fins i tot la seva dona, hi entrava. Quan el contramestre de l'empresari va venir per preguntar per la continuació dels treballs, Geoffrey havia marxat de passeig ; l'home va entrar al rebedor, i, quan Geoffrey va tornar, el criat el va advertir de la presència de l'home i li va dir on trobar-lo. Amb un jurament espantós, Geoffrey va apartar el criat i es va precipitar al vell rebedor. L'obrer el trobà gairebé a la porta; com que Geoffrey entrava precipitadament a l'habitació, va topar contra ell. L'home es va excusar:
— Li demano perdó, senyor, però he vingut per veure com anava el treball. Havia ordenat que es portessin dotze bosses de calç i no en veig més que deu.
Pàgina:El secret de l’or que creix (2009).djvu/29
Aquesta pàgina ha estat revisada.
