va haver un llarg moment de silenci, després el soroll d'algun instrument de ferro colpint a cops sords. Li va parèixer sentir el ressò d'una pedra pesada que queia, seguit per un jurament silenciat. Després el so d'algun objecte arrossegat pel terra, i després de nou el soroll d'una pedra contra una altra pedra. Durant tot aquest temps va continuar mort de por i el seu cor bategava espantosament. Va sentir com un curiós gratar, i va tornar el silenci. Aleshores la porta es va obrir suaument i Geoffrey va aparèixer. La seva dona va fer-se la dormida; però amb els ulls mig clucs, el veié desenganxar de les seves mans alguna cosa de blanc que s'assemblava a calç. Al matí, no va fer cap al·lusió a la nit anterior i va tenir por de formular-li la menor pregunta.
A partir d'aquest dia, una ombra semblava flotar sobre Geoffrey Brent. Ni menjava ni dormia com feia abans, i li va
Pàgina:El secret de l’or que creix (2009).djvu/28
Aquesta pàgina ha estat revisada.
