Pàgina:El secret de l’or que creix (2009).djvu/23

Aquesta pàgina ha estat revisada.

cor. La mateixa negra fúria de l'any anterior va semblar que li tornava a la veu quan ell li va preguntar:
— Per què ets aquí? Estàs morta i enterrada.
— Sóc aquí, Wykham Delandre, no per amor a tu, sinó perquè odio un altre home, més encara del que t'odio a tu. Una gran còlera irradiava els seus ulls.
— Ell? va preguntar en un xiuxiueig tan feroç que fins i tot la dona es va estremir un instant, fins que es va tornar a calmar.
— Sí, ell, va respondre, però no t'equi-voquis, em correspon a mi venjar-me. Et necessito només per ajudar-me a complir la meva venjança.
Wykham Delandre va demanar bruscament:
— Es va casar amb tu?
La cara deformada de la dona es va eixamplar, com la d'un espectre que vol somriure. S'hauria pogut dir que era una