una mena d’admiració secreta per aquest atractiu llibertí. La gent que l’admirava n’era molta, perquè Brent’s Rock s’elevava abruptament enmig d’una regió plana, i sobre una extensió de cent milles, en què es perdien a l’horitzó les seves altes i velles torres, les seves teulades punxegudes que tallaven la línia uniforme del bosc i del poble, i dels casals escampats en la llunyania.
Les temporades que Geoffrey Brent es distreia a Londres, París i Viena, lluny de tota mirada i dels rumors de casa seva, l’opinió de la gent se silenciava. És fàcil escoltar ecos llunyans sense emocionar-se, i es poden tractar amb incredulitat o encara amb menyspreu o desdeny —o amb qualsevol actitud de fredor. Però quan l’escàndol es va acostar ja va ser un altre assumpte, i els sentiments d’independència i d’integritat que es troben al si de tota comunitat que no és completament avici-
Pàgina:El secret de l’or que creix (2009).djvu/10
Aquesta pàgina ha estat validada.
