Pàgina:El poema de La rosa als llavis (1923).pdf/77

Aquesta pàgina ha estat validada.
i quan confiats els arbres


 1
i quan confiats els arbres es vesteixen
ignoren els seus ulls
nit        dia        sol        estelada plena

i les rodes de la fortuna de la seva sina

i el misteri de la rosa vermella dels seus colzes

ignoren el seu ventre
 damunt la cripta ufana
 que flameja el seu cos
vas de l'amor
 llet i mel en son clos
 flor d'atzabeja: